Somos los dueños de Internet, somos los que decidimos. Pero, ¿Qué distingue una página de éxito de otra que no lo tiene? Las webs sencillas son las que triunfan. Y si no, díganme, ¿Cuál es el envoltorio de Google? Una página en blanco, con el logotipo del buscador y un recuadro para introducir aquello que queremos. Nada más.

El éxito tampoco va ligado a la sobre información. Vale más poco y bueno, que mucho y malo. Es decir, el contenido de relleno siempre sobra, ya que la mala información ensombrece a la buena. Es mejor tener 100 contenidos interesantes en una web que no 500 que no valgan la pena.

Una página web debe de ser como una autopista. Una herramienta que te lleve al sitio que deseas y no a otro, de la forma más rápida y sin gastar más gasolina (en el caso de Internet, tiempo) de la necesaria. Además, un portal es un autoservicio, buscamos lo que queremos y cuando queremos. Nos permite seleccionar aquello que realmente nos interesa.

Lo realmente importante es que una página web se adapte al cliente, es decir, a nosotros. Nos gusta la sencillez, lo claro, lo preciso, lo directo y lo rápido. Todo lo demás, sobra, estorba y entorpece nuestro camino.

Si hay un motivo destacado por el cual una página web no tiene éxito es porque no se ciñe a algunas de las recomendaciones de McGovern. Lo más importante es que un portal se adapte y atienda, ante todo, a las necesidades del cliente.

Iris Sande

McGovern ha aportat en el món internauta idees molt positives. Una d’elles referent al disseny de la pàgina web. Quan fas la pàgina has de tenir molt en compte el públic que tindràs, a partir d’aquest element ja es pot començar a dissenyar-la caracteritzant-la amb el públic adequat no amb els interessos del dissenyador.

Per aconseguir-ho és necessari que totes les persones que componen l’equip estiguin d’acord amb la idea i amb quès és el més important, la identificació del públic. (segmentació de públic). Però, perquè totes les idees anteriors es puguin fer correctament és necessari tenir molt clar l’objectiu de la pàgina web, així, ja es pot avançar amb la gestió de continguts de la pàgina.

Els buscadors són interessants en la gestió i per aconseguir una bona pàgina web i un buscador més ampli és important pensar en com busca la gent. Com a persona i com a usuari d’Internet saps que de vegades no posem les paraules literalment. Per exemple, en el cas de les entrades del musical, no cal posar “entrades del musical de la Bella i la Bestia”, amb un simple “musical bella bestia” ho trobarà.

Una altra idea de McGovern és la absència de continguts. Ell vota per deixar espais buits en ves d’omplir tota la pàgina de noves idees que en ves d’ajudar, provoquen ambigüitat. Relacionat amb aquest tema, Internet és el mercat més gros que existeix en el món contemporani. ¿Què vull dir amb això? Doncs que a Internet hi pots trobar qualsevol producte , per això has de fer que el teu sigui el més atractiu del mercat.

En conclusió, crec que són uns molt bons consells els de McGovern per crear una pàgina web sense fracàs. Ara bé, perquè això no succeeixi, els conceptes més importants són tenir clar l’OBJECTIU i el PÚBLIC.

CARLA ROBERT

Después del notorio éxito conseguido con la película Vicky Cristina Barcelona, el director neoyorquino Woody Allen ha decido volver a Barcelona. La ciudad condal volverá a ser, en el 2010, el escenario de una nueva película.

Hasta el momento el título se desconoce. Allen ha afirmado que “será una película cómica, divertida y totalmente distinta a la de Vicky Cristina Barcelona”. Los actores de reparto volverán a ser Javier Bardem, Penélope Cruz y Escarlett Johansson.

Jordi Hereu, alcalde de la ciudad condal, ha declarado “estar contentísimo” ya que afirma que “grandes producciones cinematográficas como ésta dan a conocer Barcelona en el extranjero”.

Iris Sande

El título de la película aún no se conoce aunque se desvela que será un título divertido ya que este proyecto tendrá un punto más cómico que Vicky Cristina Barcelona. Los actores, Penélope Cruz, Javier Bardem y Scarlett Johansson ya están trabajando su papel para que lo nuevo de Woody Allen sea el éxito de las carteleras. Penélope Cruz afirma que este trabajo lo está realizando con muchas ganas ya que gracias a Woody Allen este año ha ganado el Óscar.

Según el alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, Woody Allen es un gran director y gran maestro de las pantallas de cine y está orgulloso de que haya escogido por segunda vez la ciudad condal.

CARLA ROBERT

Hoy la entrada va dedicada al mundo del motor, al mundo del motociclismo. Y esque, si la semana pasada tubimos el gran premio zero, los test IRTA en Jerez, a día de hoy estamos a tan solo una semana del comienzo de una nueva temporada.  El todopoderoso Valentino Rossi intentará defender, a capa y espada, su título. Aún asi, presagio que no lo tendrá, para nada, fácil. Y esque, Stoner viene con más “hambre” que nunca (ya lo dejó claro en los entrenamientos en Jerez, pulverizando récords y dejando muy atrás a sus rivales más directos).  Aunque será un campeonato con sólo un protagonista en lo que se refiere a neumáticos, la lucha por el título no será un monólogo. Dani Pedrosa, tras no poder entrenar en la pretemporada, ante las adversidades se crece. Y que decir de Jorge, que seguro que este año quedrá demostrar todo lo aprendido el año anterior, y es que de “rookie” nada… A parte, la presencia de Elías, otra vez con Honda, y la vuelta de Sete no dejarán indiferente a nadie. Gibernau ha prometido dejar atrás su eterna rivalidad con Rossi… Pero, ¿nos lo tenemos que creer? 

Nueva temporada, nuevo escenario.

Ahora esperar, que sólo quedan 7 días…

Tots i cadascun dels alumnes que hem participat en aquesta assignatura de nous formats digitals formem part d’una generació totalment “internetitzada”, és per això que molts dels continguts de classe ja els coneixíem o, si més no, havíem sentit a parlar-ne algun cop d’ells.

Em après que l’internet ens ha aportat una sèrie d’eines a la població com ho poden ser els blogs, les xarxes socials, els podcastings… Cadascuna de les quals ens aporten coses bones i dolentes. Per una banda, ens ajuden a connectar-nos entre tots nosaltres, a donar-nos a conèixer arreu del món, a estar més comunicats i informats…   D’altra banda podem treure la part “negativa” que afecta bàsicament als mitjans de comunicació ja que aquests s’han vist obligats a pujar-se al carro de les noves tecnologies per no quedar-se endarrere i passar-ne desapercebuts en una societat com la nostra.  Els medis de comunicació tradicionals han hagut d’espavilar-se per fer front a la dura competència que pròpia xarxa li ha imposat i així fer-ne front a nous fenòmens que han nascut gràcies a la web 2.0 com ho és el periodisme ciutadà.

El que està clar es que tots nosaltres formem part d’una generació totalment diferent a la dels nostres pares. Vivim en un nou ecosistema marcat i condicionat per una sèrie d’eines on els únics protagonistes som tots nosaltres. Ens em adaptat a totes i cadascuna de les noves tecnologies. S’ha format com una mena de simbiosi.

Les maneres i les oportunitats de relacionar-se amb la gent i donar-se a conèixer  han canviant. El nou escenari marcat per la Web 2.0 s’adapta perfectament al nostre ritme de vida tant accelerat.

Formem part d’una generació que ens aporta moltes eines de profit? ( que ens permeten, entre d’altres coses, comunicar-nos entre tots nosaltres, fer públic els nostres gustos i preferències…)  O, formem part d’una generació que degenera i “jubila” als mitjans de comunicació tradicionals?

La resposta:  Temps al temps.

Iris Sande Quintana

Si posem la mirada anys enrere ens donarem conta que tot el que avui dia utilitzem no té res a veure amb el que els nostres avis o fins i tot els nostres pares utilitzaven. Així doncs el primer canvi que m’ha vingut a la ment és el canvi en la manera de viure. Si es comparen els anys veurem que ara TOT és tecnològic; si entreguem un treball és escrit amb ordenador, l’entreguem per e-mail, si hem de fer una operació matemàtica la fem amb calculadora, per fer una trucada la fem amb un telèfon portàtil (sense cables)… Abans tots aquests projectes eren impensables, per fer totes aquestes feines es feien amb un simple paper i un llapis. ¿creieu que tanta modernitat ens ha portat a una millor vida? La qüestió, per això, no és aquesta sinó el canvi que estem vivint.

Actualment, els mitjans de comunicació tradicionals (premsa, ràdio mi televisió) ja no tenen l’exclusiva de la informació perquè amb la web 2.0, com he dit anteriorment, han nascut moltes més eines que ens permeten accedir a la mateixa o a més informació de la que ens poden donar els mitjans tradicionals. El ciutadà passa de ser de passiu a actiu, així doncs tots tenim el mateix rol i és en aquest punt on sem generen els dubtes ja que, aquesta novetat és un avantatge o un inconvenient? Doncs depèn. Per un periodista professional no és una gran avantatge ja que ha perdut una gran part d’audiència i, sobretot, l’exclusiva de la informació i pels ciutadans, la web 2.0 ha generat un gran avantatge ja que pot publicar, editar, compartir dades amb tots els usuaris de la xarxa. Ara, per això, el repte dels mitjans tradicionals és no perdre l’audiència que ha tingut fins ara, i per aconseguir-ho creen la seva pròpia pagina web amb una interacció amb l’audiència.

Una gran novetat ha sigut la sindicació de continguts, amb el qual tots els documents s’actualitzen automàticament i no et cal anar buscant allò que s’ha actualitzat.

Amb la web 2.0 s’ha generat una gran modernitat. No necessitem Internet per connectar-nos, moltes vegades amb el mòbil ja en tenim prou. Una gran avantatge també és el temps, ja que, no cal que tu estiguis present en el moment que l’altre usuari t’escriu perquè la majoria d’eines té un sistema que fa que allò quedi registrat (per exemple, un bloc o una XSO)

En conclusió i per no estendre’m més, l’etiqueta de la web 2.0 ens ha fet canviar tota la societat, tan amb la forma de pensar com amb la de viure. Amb la XSO hem perdut intimitat però a la vegada hem guanyat proximitat.

CARLA ROBERT

Avui dia, està molt de moda parlar de xarxes socials online perquè la meitat d’internautes espanyols ja en poden gaudir una.

Una xarxa social online (XSO) és una estructura social formada per nodes (persones) i aristes (la relació que hi ha entre els diferents nodes), però no acaba aquí perquè q més es divideixen segons els objectius i la temàtica  que presenta la xarxa o segons la relació dels membres que la componen.

Amb tot això em doncs conta, que, el món internauta cada vegada és més complex perquè a més de tenir més i més eines, es divideixen segons diferents criteris.

Com he dit abans, la meitat d’internautes espanyols utilitzen xarxes socials online, i és que dia a dia s’adhereixen més; l’exemple més clar la trobem amb què només amb un any, a Europa, les XSO van créixer  un 35% i ja tenen un 41,7 milions d’usuaris. A España, és més reduït (però no es pot comparar la demografia d’Europa amb la d’Espanya) perquè 15 milions de persones ja tenen XSO i la que hi predomina més és “Tuenti” tot i que d’aquí un temps les coses poden canviar i el més segur és que “facebook” passi  a ser líder.

Aquestes dades les podem aconseguir gràcies al AIMC (asociación para la investigación de medios de comunicación) que s’encarrega de fer enquestes per investigar els hàbits de l’audiència internauta Española.

Amb la gran quantitat de xarxes la manera de treballar ha canviat. Abans un periodsdita valia pel què tenia a l’agenda, ara, aquestes eines (agenda, calendari i targes de visites) han sigut substituïdes per les noves tecnologies perquè, a més, les xarxes socials online son molt útils ja que ens aporten les 3C’s (comunicar, compartir i fer comunitat).

Ara bé, com afecta tot aquest canvi als mitjans de comunicació?

Els mitjans de comunicació, com és evident, també han hagut de fer canvis en el seu mètode de treball ja que abans ells tenien la seva pròpia audiència i eren els que tenien l’exclusivitat d’informació; actualment no és així. Al que anomenaven RECEPTOR ha passat de ser passiu a actiu de manera que també aporta informació a la xarxa (escriu comentaris, opina, recull informació…) així  doncs, els mitjans de comunicació no només s’han de fixar amb els continguts sinó també amb la relació dels destinataris que rebran aquets continguts.

La conclusió que agafo és que tot; ciutadans, professionals, aficionats… hem de fer un canvi amb la manera de pensar perquè la tecnologia  és i serà encara més el futur de tots.

 CARLA ROBERT

Les relacions interpersonals han passat a un segon pla, han caducat… com també ha desaparegut la incomunicació que a vegades existia entre les persones. Si més no, ara tenim molts més mètodes i comoditats per posar-nos en contacte els uns amb els altres. Si abans només és tenia el telèfon fixe  (que no totes les cases en tenien un), actualment tenim un gran ventall de possibilitat per retrobar-nos amb la gent, parlar i compartir.

Per això serveixen les xarxes social, que avui estan tant de moda. Qui no té pas un facebook, un tuenti  o un flickr? Si més no, qui no n’ha sentit mai a parlar sobre alguna d’aquestes xarxes socials?  Qualsevol d’aquestes ens permeten tindre una accés més ràpid i directe cap als contactes més freqüents (amb aquells amb els qui és té més relació) o cap a aquell més dèbils (aquelles persones amb les que no és té gaire relació o, simplement, son amics d’amics o contactes dels teus propis contactes).

Per tant, les XSO permeten superar els límits físics, van més enllà. Pots comunicar-te amb altre gent sense sortir-ne pas de casa, com també pots conèixer a gent i fer amistats.

Davant de totes les innovacions i els canvis que, a marxa forçada, està introduint l’internet a la nostra societat, els mitjans de comunicació s’han vist obligats a adaptar-se . És per això que emissores radiofòniques, com per exemple espais de Racc1 o ràdio Flaixback, han creat la seva pròpia xarxa social on els oients i els internautes poden interactuar  i postejar els seus comentaris. Per tant les XSO son útils per al mitjans de comunicació ja que permeten a aquets captar  i arribar a noves audiències. A més a més, els ajuden a recuperar el, ja que si no es pugen al carro de les noves tecnologies deixen de tindre un paper important en la societat.

Les xarxes socials ens ajuden a conèixer gent i a poder interactuar entre tots nosaltres. S’ha trencat el llindar físic que fins ara hi havia en el món de la comunicació, on semblava que comunicar-se feia referència a parlar cara a cara amb les persones… Per tant, les maneres i les oportunitats de relacionar-se amb la gent estan canviant.

Crec que el microblogging és una manera més de comunicar-te, arribar als altres i que els altres, d’alguna manera, també arribin a tu. És una forma més de moure’t pel món del Internet i de les noves tecnologies. És molt més directe i objectiu, va molt més al gra. Amb menys de 140 pots explicar, de forma molt sintètica, el mateix que pots explicar el que has dit al teu blog. Crec que s’adapta molt bé al món d’avui dia, al ritme de tothom. On gairebé ningú te temps a llegir pàgines i pàgines, sinó que el que realment interessa a tothom és llegir el que interessa (valgui la redundància).